Les rendes o retribucions en espècie són considerades totes aquelles remuneracions que un treballador no percep en forma de diners, sinó de productes, béns o serveis. Són moltes les empreses que posen en pràctica aquesta política retributiva amb els seus empleats com a mètode de motivació i incentiu que pot influir en el benestar del treballador i, per tant, en el seu rendiment.
Són les anomenades fórmules flexibles que les companyies utilitzen com a complements salarials en espècie com ara l'allotjament, manutenció, cessió de vehicle, ús d'un habitatge, vals de menjar, assegurança mèdica, aportacions a plans de pensions o xecs guarderia.
Aquestes rendes o salaris en espècie han d'estar prèviament pactades entre l'empresari i el treballador, sigui en el conveni col•lectiu o en el mateix contracte de treball. Això implica que l'empresa estigui obligada, en funció del conveni o contracte, a subministrar el bé, el dret o el servei. Però què passa amb aquestes rendes a l'hora de tributar? Estan obligades les empreses i els treballadors a cotitzar per a elles? Hi ha algunes exclusions?
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) manté que totes les rendes en espècie han de ser objecte de cotització a la seguretat social a excepció de la participació per part de l'empresa en el finançament d'un pla complementari de jubilació públic o privat i la percepció dels avantatges o rendiments d'aquest pla.
Segons estableix l'article 18 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social de la CASS, la base de cotització de les persones assalariades ha d'estar constituïda pel salari global, sigui en efectiu o en espècie.
"El salari global és la remuneració, que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis, inclosos els complements, les primes i gratificacions i les altres remuneracions en espècie, d'acord amb la definició de 'salari' que estableix la legislació laboral", explica l'organisme andorrà.
En el cas de la CASS, tenen la consideració de rendes en espècie, entre altres, els préstecs monetaris avantatjosos concedits als empleats, el finançament d'assegurances privades, els incentius monetaris o no monetaris, la pensió alimentària i allotjament proveït per l'empresa, l’ús d'habitatge cedit per l'empresa i les dietes i despeses de viatge en els termes previstos per la normativa de Seguretat Social. Aquí queden explicades algunes d'aquestes consideracions:
Tal com s’ha mencionat anteriorment, la CASS manté exclosa de cotització la participació de l'empresa en el finançament d'un pla complementari de jubilació públic o privat i la percepció dels avantatges o rendiments d'aquest pla.
A més a més, des de l'organisme andorrà matisen que no tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l'empresa als treballadors; de la mateixa manera que tampoc es consideren salari les dietes i les despeses de viatge puntuals, de manera que sobre aquests tampoc pesa l'obligació de cotització.
Si necessites rebre assessorament personalitzat o tens qualsevol dubte sobre el sistema de cotitzacions andorrà no dubtis a contactar amb l’equip d’assessors fiscals d’IS21 sense cap compromís. Parlem?