El CDI entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, en vigor des del dia 26 de febrer del 2016
El passat 17 de desembre de 2015 es va publicar l’edicte pel qual es va fer públic al butlletí Oficial del Principat d’Andorra (en endavant, BOPA número 88) el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal. Aquest, però, entrarà en vigor el pròxim 26 de febrer del 2016.
L’entrada en vigor del Conveni de Doble Imposició (en endavant, CDI) entre els governs d'Andorra i Espanya s'afegeix al vigent CDI amb França -des del primer de gener de 2016- i el signat amb Luxemburg. La importància de l'acord és cabdal en el reconeixement internacional del sistema fiscal andorrà, on Espanya és el principal soci econòmic del Principat d’Andorra, juntament amb França. A més, però, també és important per la garantia jurídica que aportarà a les inversions dels agents econòmics dels diferents estats i per l'eliminació dels costos fiscals que la no signatura del Conveni suposava.
Un dels aspectes que s’analitza és la fiscalitat andorrana en relació amb la que hi ha a altres petits estats i altres països europeus com Irlanda, Holanda o Suïssa. La conclusió és que des del punt de vista fiscal la jurisdicció d’Andorra “és de les millors, per no dir la millor d’Europa”.
L'afavoriment de les inversions que facilita el Conveni és, sens dubte, una gran eina per impulsar el creixement econòmic a Andorra i mostra la clara vocació d’Andorra d’apostar per la transparència i per l’obertura econòmica per diversificar la seva economia. El CDI és clau per fomentar les inversions, ja que aporta seguretat jurídica i redueix el pagament d’impostos.
Per a les noves inversions exteriors és obligatori presentar un projecte d’inversió, que el govern andorrà analitzarà i valorarà la seva idoneïtat. En cas de complir amb tots els requisits exigits, n’autoritzarà la inversió en un termini màxim de mes i mig.
El Conveni entre Andorra i Espanya segueix substancialment el model establert per l'OCDE i, per tant, el de la majoria de CDI del món. La part més actual es recull en el Protocol, un document on els estats recullen les especificitats que entenen adequades en la limitació, interpretació i aplicació d'algunes disposicions i beneficis del Conveni. Cal entendre les disposicions del Conveni d'acord amb el moviment molt intens de canvi en la concepció de la fiscalitat internacional, tal com darrerament l'actualitat posa en relleu, i, per tant, cal entendre les seves disposicions com a conseqüència d'aquest entorn, molt més exigent, però que té la virtut de proporcionar ja des d'un inici un millor encaix en la nova concepció de la fiscalitat internacional. Així doncs, Andorra es posiciona com un agent de primer ordre, amb plena coherència amb les directrius que estableixen els organismes internacionals i, per tant, ofereix un plus de seguretat en les inversions que s'han de produir sota la seva vigència.
El model fiscal andorrà aporta a la inversió estrangera, entre altres aspectes, nou capital estranger i permet iniciatives d’inversió i projectes empresarials de caràcter internacional arran de l'existència del CDI Espanya-Andorra, que constitueix un element extraordinàriament positiu en la planificació fiscal internacional d'un empresari, professional, estalviador o inversor.
Malgrat tot, la prudència exigeix un bon estudi i una interpretació precisa i adequada dels preceptes del CDI i de la normativa pròpia de cada Estat al cas concret de cadascú. Així, una planificació fiscal adequada ha d'aconseguir estructures fiscals eficients a la nova realitat per tal de garantir la seguretat i rendibilitat de les transaccions internacionals.
